1.COMUNICACIÓ ESTRATÈGICA I ORGANITZACIONAL
El caràcter constitutiu de la comunicació és la cruïlla innovadora on es reformula la comunicació estratègica i organitzacional. La intersecció transformadora entre els diversos àmbits, sectors i dimensions tal i com el Masterdec evidencia després de més 15 anys de desplegament. Abasta els àmbits de la comunicació estratègica en el seu sentit ampli com són la comunicació política, comunicació i salut, comunicació en el sector cultural i museístic, planificació en comunicació i campanyes, comunicació a les organitzacions, o comunicació i medi ambient, comunicació i processos de gamificació, entre d'altres.
1.1. Comunicació de risc i crisi:
La comunicació pública en entorns industrials i de risc mediambiental hauria de mostrar quins són els actors responsables en la seva definició, gestió i presa de decisions. La complexitat d'aquests processos, tanmateix, dificulta discernir allò que és cert al mateix temps que oculta com i per què les crisis esclaten. Comprendre les raons subjacents i intervenir anticipadament en aquests processos és tot un repte de recerca aguditzat, per un entorn de canvi climàtic, desinformació i greenwashing. Es planteja una recerca que faci propostes d'intervenció comunicativa i d'harmonització de bones pràctiques per a l'enfortiment del diàleg i l'ús efectiu de les tecnologies, de la comunicació de proximitat i dels mitjans d'informació.
1.2.Comunicació política:
L'àmbit genera recerca multidisciplinària sobre la comunicació derivada dels processos polítics i electorals. Una de les àrees d'estudi específiques és l'anàlisi dels discursos sobre qüestions conflictives en l'esfera pública, amb especial atenció als marcs metafòrics com a eina per a la detecció de posicionaments ideològics. Aquesta branca connecta amb la investigació sobre la polarització i sobre la generació i distribució de notícies falses o discursos d'odi que poden impactar en l'activitat política i en les societats democràtiques. L'àrea també fonamenta l'activitat docent en aquesta especialització i posa atenció a la comunicació en xarxa i a l'ús de la intel·ligència artificial.
1.3. Comunicació de la salut en l'era digital:
Els processos de digitalització han transformat les relacions i interaccions entre proveïdors sanitaris, professionals de la salut i pacients. La innovació en salut digital, des de la IA i les xarxes socials fins a noves cultures assistencials, incideix en els processos d'atenció i cures quan s'orienta cap a la humanització, l'ètica i la proximitat. Aquests reptes situen la comunicació com a eix d'articulació i transformació, amb l'anàlisi d'estratègies en entorns 2.0 (interaccions metge-pacient) i el desenvolupament de solucions digitals per millorar l'eficàcia dels sistemes sanitaris. Aquesta línia de treball també inclou l'alfabetització de la salut (health literacy), la promoció de la salut (health promotion) i la salut pública (public health).
1.4. Comunicació corporativa digital a les organitzacions:
La web, els blogs, les xarxes socials i la intel·ligència artificial han transformat els processos de comunicació de les organitzacions. La recerca en comunicació corporativa ha analitzat fins a quin punt aquestes tecnologies han afavorit el diàleg, la participació i la construcció de comunitat amb els públics. En un context marcat per l'automatització, els estudis se centren en com la comunicació institucional contribueix a generar confiança i relacions sostenibles entre organitzacions i públics interns i externs. Aquesta línia de treball també inclou l'anàlisi d'estratègies, xarxes socials i l'impacte de la intel·ligència artificial en empreses, institucions i organismes públics.
1.5. Comunicació del turisme, el lleure i el patrimoni:
L'expansió d'internet i la intel·ligència artificial han transformat la comunicació de les destinacions turístiques i els hàbits de consum, així com les relacions entre públics i territoris. Aquesta línia de recerca se centra en l'estudi de la promoció turística a través de tecnologies digitals, amb èmfasi en la construcció i el posicionament de les marques de destinació. També aborda l'anàlisi de discursos i estratègies vinculades a la sostenibilitat, la responsabilitat social i la resiliència davant els reptes del canvi climàtic i les transformacions socials. Aquesta línia de treball també inclou la comunicació del patrimoni, el lleure i l'esport en institucions i esdeveniments.
2.IDENTITATS I ESTUDIS CULTURALS
Aquesta línia de recerca se centra en l'anàlisi de la cultura mediàtica posant èmfasi en l'estudi dels mitjans de comunicació. Els estudis tenen en compte les dimensions transversals de gènere, origen ètnic, edat i classe, així com també el paper dels mitjans en la construcció identitària. La recerca abasta tant l'estudi de productes periodístics com l'anàlisi fílmica. La línia té una producció important en els estudis feministes. També s'hi inclouen perspectives des del posthumanisme, als estudis de memòria i postmemòria i les teories crítiques.
2.1. Història, estètica i circulació cinematogràfica:
Aquest àmbit se centra en l'estudi del cinema i la televisió, amb especial atenció a la història, l'estètica, els gèneres, els formats i els sistemes de producció i circulació per tal d'entendre l'audiovisual com a agent que crea discursos polítics, econòmics i culturals. Inclou aproximacions des de la semiòtica, l'anàlisi fílmica, l'anàlisi textual, la sociologia, l'antropologia i els estudis culturals. Es presta especial atenció a aspectes com el cinema i la televisió a Catalunya, Espanya i altres filmografies europees o llatinoamericanes, el cinema de dones (woman's film i women's cinema), el cinema documental i de no-ficció, el cinema postcolonial, l'estudi dels festivals de cinema i l'estudi dels gèneres cinematogràfics i televisius.
2.2. Feminisme interseccional i identitats subalternes:
Aquest àmbit analitza les desigualtats en l'accés i la representació als mitjans, incloent la presència de dones, minories, migracions i la fractura digital. La recerca posa èmfasi en situacions d'exclusió i biaix, i planteja accions d'educació mediàtica i apoderament en TIC des d'una perspectiva feminista i interseccional. S'estudien les dinàmiques de desigualtat en la producció i representació mediàtica, especialment en col·lectius infrarepresentats i els seus efectes socials i simbòlics. Aquesta línia de treball també inclou l'anàlisi de la memòria en la cultura contemporània, amb atenció al cinema, les arts visuals i les pràctiques documentals.
2.3. Comunicació, mitjans i cultura:
Estudi dels mitjans de comunicació i altres pràctiques culturals com a espais de construcció d'identitats socials. El treball analitza els processos de producció i recepció de productes culturals des d'un punt de vista ampli, així com els discursos que circulen. L'enfocament inclou corrents com el construccionisme, el posthumanisme i el materialisme, amb mirades ampliades a les humanitats ambientals i l'art. Té un enfocament multidisciplinar i reflexiu en les teories de la cultura i els Estudis Culturals. Aquesta estudia les interseccions entre llenguatges i disciplines, centrant-se en la creació, circulació i recepció de formes culturals, des del cinema i la televisió fins al còmic, jocs de taula, videojocs, dansa i arts visuals.
2.4. Diàspores, Mobilitat i Pràctiques comunicatives:
Aquesta línia de treball explora com les experiències diaspòriques i la mobilitat transnacional configuren noves formes de producció, circulació i recepció de discursos mediàtics. S'analitza el paper de periodistes migrants o racialitzats i les pràctiques professionals que emergeixen en contextos de desplaçament, hibridació cultural i desigualtat estructural. L'objectiu és comprendre com les diàspores construeixen identitats mediades, generen narratives pròpies i desafien representacions hegemòniques, investigant alhora com els mitjans, tradicionals i digitals, contribueixen a configurar comunitats transnacionals, espais de resistència i formes alternatives de ciutadania.