COMUNICACIÓ ESTRATÈGICA I ORGANITZACIONAL
El caràcter constitutiu de la comunicació és la cruïlla innovadora on es reformula la comunicació estratègica i organitzacional. La intersecció transformadora entre els diversos àmbits, sectors i dimensions tal com el Masterdec evidencia després de més 15 anys de desplegament. Abasta els àmbits de la comunicació estratègica en el seu sentit ampli com són la comunicació política, comunicació i salut, comunicació en el sector cultural i museístic, planificació en comunicació i campanyes, comunicació a les organitzacions, o comunicació i medi ambient, comunicació i processos de gamificació, entre d'altres.
Comunicació de risc i crisi
La comunicació pública en entorns industrials i de risc mediambiental hauria de mostrar quins són els actors responsables en la seva definició, gestió i presa de decisions. La complexitat d'aquests processos, tanmateix, dificulta discernir allò que és cert al mateix temps que oculta com i per què les crisis esclaten. Comprendre les raons subjacents i intervenir anticipadament en aquests processos és tot un repte de recerca aguditzat, per un entorn de canvi climàtic, desinformació i greenwashing. Es planteja una recerca que faci propostes d'intervenció comunicativa i d'harmonització de bones pràctiques per a l'enfortiment del diàleg i l'ús efectiu de les tecnologies, de la comunicació de proximitat i dels mitjans d'informació.
Comunicació política
L'àmbit genera recerca multidisciplinària sobre la comunicació derivada dels processos polítics i electorals. Una de les àrees d'estudi específiques és l'anàlisi dels discursos sobre qüestions conflictives en l'esfera pública, amb especial atenció als marcs metafòrics com a eina per a la detecció de posicionaments ideològics. Aquesta branca connecta amb la investigació sobre la polarització i sobre la generació i distribució de notícies falses o discursos d'odi que poden impactar en l'activitat política i en les societats democràtiques. L'àrea també fonamenta l'activitat docent en aquesta especialització i posa atenció a la comunicació en xarxa i a l'ús de la intel·ligència artificial.
Comunicació de la salut en l'era digital
Els processos de digitalització han transformat les relacions i interaccions entre els principals actors involucrats (proveïdors sanitaris, professionals de la salut i pacients). La innovació i l'experimentació en salut digital des de la IA, les xarxes socials o les cultures assistencials emergents incideixen de forma rupturista en els processos d'atenció i cures sempre que s'orientin vers l'enfortiment de la humanització, l'ètica i la proximitat. Aquests reptes situen la transversalitat de la comunicació com a principal eix d'articulació i transformació, centrant-se en l'anàlisi d'estratègies comunicatives en entorns 2.0 (interaccions metge-pacient), així com el desenvolupament de solucions digitals (aplicacions, plataformes on-line, etc.) que permetin millorar l'eficàcia dels actuals sistemes sanitaris. Aquesta línia de treball també abasta estudis d'alfabetització de la salut (health literacy), promoció de la salut (health promotion) i salut pública (public health).
Comunicació corporativa digital a les organitzacions
És un àmbit orientat a l'estudi de les estratègies de comunicació digital de les organitzacions i el seu impacte intern i extern. Els treballs de recerca s'enfoquen a l'anàlisi de les estratègies, de les campanyes i plans, l'ús de les webs i xarxes socials i de les interaccions en els processos de comunicació.
Comunicació del turisme, el lleure i el patrimoni
Se centra en l'estudi de la comunicació i promoció turística a través de l'ús de les noves tecnologies i els nous canals digitals. El tema principal de l'estudi és la comunicació de les destinacions turístiques i les seves marques, de la sostenibilitat, i de la seva resiliència davant dels nous reptes provocats pel canvi climàtic i les transformacions socials. També abasta l'estudi de la comunicació del patrimoni i del lleure, amb un focus a la recerca de la comunicació en museus o de la comunicació i l'esport.
IDENTITATS I ESTUDIS CULTURALS
Aquesta línia de recerca se centra en l'anàlisi de la cultura mediàtica posant èmfasi en l'estudi dels mitjans de comunicació. Els estudis tenen en compte les dimensions transversals de gènere, origen ètnic, edat i classe, així com el paper dels mitjans en la construcció identitària. La recerca abasta tant l'estudi de productes periodístics, inclòs el documental, com l'anàlisi fílmica. La línia té una producció important en els estudis feministes. També s'hi inclouen perspectives des del posthumanisme, als estudis de memòria i postmemòria i les teories crítiques.
Història, estètica i circulació cinematogràfica
Aquest àmbit se centra en l'estudi del cinema i la televisió, amb especial atenció a la història, l'estètica, els gèneres, els formats i els sistemes de producció i circulació per tal d'entendre l'audiovisual com a agent que crea discursos polítics, econòmics i culturals. Inclou aproximacions des de la semiòtica, l'anàlisi fílmica, l'anàlisi textual, la sociologia, l'antropologia i els estudis culturals. Es presta especial atenció a aspectes com el cinema i la televisió a Catalunya i Espanya, el cinema de dones (woman's film i women's cinema), el cinema documental i de no-ficció, l'estudi dels festivals de cinema i l'estudi dels gèneres cinematogràfics i televisius.
Feminisme interseccional i identitats subalternes
Aquest àmbit es preocupa tant per les diferents manifestacions de les desigualtats en l'accés i la representació als mitjans -entre elles, l'anàlisi de la representació mediàtica de les dones i les minories ètniques, les realitats de les migracions, o la construcció mediàtica de les relacions afectives i les dimensions de la fractura digital-. Aquest camp posa èmfasi en les situacions d'exclusió i de biaix representacional i planteja accions transformadores en educació en mitjans i apoderament en TIC. S'investiguen les dinàmiques de desigualtat estructural en la producció i la representació als mitjans de comunicació, des d'una perspectiva feminista i interseccional. Se centra especialment en col·lectius infrarepresentats o representats de manera estereotipada, i en els efectes socials i simbòlics d'aquestes representacions. Aquest àmbit inclou l'estudi de les polítiques i estètiques de la memòria en la producció cultural contemporània i pren en consideració la importància del cinema i les arts visuals en els processos de rememoració, posant especial atenció als arxius audiovisuals, els testimonis i les pràctiques documentals.
Comunicació, art i cultura
Estudi dels mitjans de comunicació i altres pràctiques culturals com a espais de construcció d'identitats socials. El treball s'ocupa dels processos de producció i recepció de productes culturals des d'un punt de vista ampli, així com de l'estudi dels discursos que posen en circulació. L'enfocament és obert a l'estudi de corrents de pensament com el construccionisme, el posthumanisme, el materialisme, amb mirades ampliades a les humanitats ambientals o a l'art. En aquest àmbit pren un enfocament multidisciplinar i reflexiu en l'avenç de les teories de la cultura. Aquesta línia analitza les interseccions entre llenguatges i disciplines, parant atenció als processos de creació, circulació i recepció de formes culturals que van des del cinema a la televisió, fins al còmic, els jocs de taula i els videojocs, la dansa i les arts visuals.
Diàspores, Mobilitat i Pràctiques Periodístiques
Aquesta línia de treball explora com les experiències diaspòriques i els processos de mobilitat transnacional configuren noves formes de producció, circulació i recepció dels discursos mediàtics. S'hi analitza el paper dels i les periodistes migrants o racialitzats, així como les pràctiques professionals que emergeixen en contextos de desplaçament, hibridació cultural i desigualtat estructural. L'objectiu és comprendre com les diàspores construeixen identitats mediades, generen narratives pròpies i desafien representacions hegemòniques, alhora que s'investiga la manera com els mitjans, tant tradicionals com digitals, participen en la configuració de comunitats transnacionals, espais de resistència i formes alternatives de ciutadania.
Un dels punts forts que caracteritza el grup ASTERISC és la seva estructura organitzativa, sempre posada al servei d'un creixement sostenible nodrit des de baix. El grup ha anat creixent en nombre d'investigadors/es i volum de projectes i producció científica, malgrat les circumstàncies complexes dels últims anys. Aquest creixement entronca amb un dels objectius principals que és la formació d'una cantera investigadora jove.
La voluntat de mantenir una línia constant de renovació i formació d'investigadors/es s'emmarca en l'aliança i connexió directa entre ASTERISC i dues estructures paral·leles que, en sinèrgia amb el Departament d'Estudis de Comunicació de la URV, col·laboren amb el grup i en les quals hi participen la majoria dels membres: el Màster en Comunicació Estratègica (MASTERDEC) i el Doctorat en Antropologia i Comunicació (DAC).
En aquest últim, a més a més, es fa evident la defensa d'una recerca transdisciplinar ja que és producte de la fusió i col·laboració entre els Departaments de Comunicació i el d'Antropologia, Filosofia i Treball Social de la URV. La col·laboració amb el programa de Doctorat i amb el Màster estableix uns clars marcs transversals com a base de les activitats de formació en el si del grup.