Universitat Rovira i Virgili

Seminari sobre les narratives del franquisme en el segle XXI

Asterisc ha organitzat el Seminari "Postmemòria del franquisme: representacions contemporànies al cinema, la literatura i els mitjans de comunicació". L'acte ha tingut lloc el 28 de gener a la Universitat Rovira i Virgili i ha servit per presentar públicament els primers resultats del projecte d'investigació "Memorias en segundo grado: Posmemoria de la Guerra Civil, el franquismo y la transición democrática en la sociedad española contemporánea" (CSO2013-41594-P), finançat pel Ministerio de Economía y Competitividad.

La professora Laia Quílez, investigadora principal del projecte, va obrir el seminari amb una introducció al concepte de postmemòria, en què va fer una panoràmica de les creacions literàries i audiovisuals que en el segle XXI estan plantejant una relectura de la Guerra Civil i la dictadura franquista des de la distància generacional. José Carlos Rueda (Universidad Complutense de Madrid) i Elena Galán (Universidad Carlos III de Madrid), van oferir una presentació de l'estudi que han portat a terme sobre diversos còmics a Espanya que en els últims anys aborden el passat rememorant episodis traumàtics del franquisme des del prisma del protagonisme i l'experiència personal de persones anònimes.

En una comunicació titulada "Memorias de la 'anti-España' en la novel·la del S. XXI", Francisca López (Bates College) va exposar les característiques de novel·les que, amb la Guerra Civil i la dictadura com a teló de fons, han rescatat valors i discursos que van ser injuriats com a "antiespanyols" pel franquisme, i han problematitzat la qüestió de la revisió del passat. La professora Marta Montagut (Universitat Rovira i Virgili) va analitzar en la seva ponència el paper de la ràdio en la construcció mediàtica de la memòria. Montagut va detallar les estratègies que utilitzen els documentals radiofònics per a la divulgació històrica, consistents en l'ús d'arxius sonors amb una funció d'exhaustivitat periodística o bé d'evocació, la tendència a tractar episodis de la història que es consideren tancats, i l'ús de veus expertes per sobre de testimonis orals.

Les persones assistents van tenir també l'oportunitat de veure diversos fragments dels documentals 'PLAN ROSEBUD 1: La escena del crimen' i 'PLAN ROSEBUD 2: Convocando a los fantasmas', i mantenir un col·loqui amb la directora, l'artista visual María Ruido.

Compartir

  • Twitter
  • Google+
  • Facebook
  • Linkedin

Pujar